La Secció Excursionista és la més antiga de les seccions del Centre de Lectura que es manté en actiu. Constituïda formalment el 7 de novembre de 1901, va sorgir a partir de l'interès d'un grup de joves que, l'estiu d'aquell mateix any havien organitzat una excursió pel seu compte al monestir de Santes Creus. Durant la primera etapa hi va predominar l’interès científic centrat en l’exploració espeleològica i l’activitat d’inventariat fotogràfic. Aquest interès per l'estudi del medi, directament relacionat amb el ressorgiment de la memòria històrica del país, es feia comú a totes les agrupacions excursionistes catalanes d'aquests primers anys, les quals estaven vinculades la recuperació de la consciència nacional iniciada a partir de la Renaixença. Destaquen, entre els socis d'aquesta època, Joan Ferraté que, el 1918, fruit de la seva activitat a la Secció, va publicar el llibre "Espeleologia de les comarques tarragonines", o el fotògraf Eduard Borràs que, per exemple, les sessions fotogràfiques que havia fet a Poblet durant les excursions de la Secció, havien de servir a Eduard Toda, el 1927, per començar a plantejar la restauració del Monestir.

Ja entrada la segona dècada del segle, coincidint amb l’expansió del que s’ha anomenat "excursionisme muntanyenc" o "alpinisme", es va produir una pragmatització dels conceptes que impulsaven les excursions, fet que va accelerar el procés de dissolució de les finalitats científiques de les primeres activitats. Paral·lelament, tot un conjunt de sortides que s’equilibraven entre el caràcter més ociós i la divulgació de coneixements van agafar protagonisme, fent prevaler l’element lúdico-festiu.

A partir de la segona meitat de la dècada dels anys 20 es va produir un relleu generacional que va superar l'apatia i cert abandonament anterior. Des d'aquest moment fins la guerra civil es va viure l'etapa daurada de la Secció. Es va comptar amb la participació activa de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies. La Secció va destacar per les seves activitats al servei de la promoció de l’excursionisme a nivell general. Es van editar tres guies Excursionistes ("Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra La Llena", el 1929, "Del Camp de Tarragona a l’Ebre", el 1931 i "Les valls del Gaià, del Foix i del Miralles", el 1934) i, a partir de 1927, es va promoure la realització dels Aplecs Excursionistes de les Comarques Tarragonines. També, es va organitzar un nombre important de conferències donades per les personalitats més prestigioses al nostre país dins el món de l'excursionisme, l'etnografia, la història o la geografia.

La represa de l'activitat excursionista, després de la Guerra Civil, no va ser possible fins el 1948. En una primera etapa va comptar amb la participació activa de Salvador Vilaseca, el qual va promoure l'afició a l'arqueologia. A partir de la meitat dels anys 50 la Secció va publicar un butlletí intern, de caràcter trimestral, que va sortir fins a finals de la dècada posterior. Després d’un període d’indefinició, als anys seixanta, es va imposar la moda de l’excursionisme competitiu i el campisme. Ambdós, van anar perdent protagonisme, tal com ens anem acostant al temps actual. El 1963 la Secció va inaugurar al poble de Mont-ral el refugi Musté-Recasens, edifici donat pel matrimoni Maria Musté i Francesc Recasens. En l'actualitat compta amb un guarda i manté les portes obertes durant tot l'any. Gràcies al relleu internacional que ha adquirit la zona per a la pràctica de l'escalada, avui en dia, el refugi acostuma a ser freqüentat per aquests esportistes.

Durant el tardofranquisme i els anys posteriors, semblantment a molts dels agrupaments excursionistes i la societat civil en general, la Secció va mantenir una actitud de ressistencialisme cultural i d'afirmació nacional. Aquesta posició es va manifestar amb activitats com la Festa de Sant Jordi i de les Roses, el 1971, celebrada anualment des de llavors, la coorganització del I Aplec Excursionista dels Països Catalans, el 1977, que cada any l'assumeix entitats excursionistes diferents o la celebració, aquell mateix any, del IV Congrés Excursionista, acte circumscrit al Congrés de Cultura Catalana.

A principis de la dècada dels 80 es va editar "Serres", un butlletí intern que servia per anunciar les activitats organitzes i incloïa articles d'interès excursionista. El 1987, quan el Centre de Lectura va treure la seva pròpia revista, "Serres" va desaparèixer. Durant la dècada dels 90 les Edicions del Centre de Lectura han continuat la tradicional tasca de difusió de l'excursionisme amb l'edició de noves guies excursionistes a càrrec de Rafael Ferré ("Les Muntanyes de Prades. Guia itinerària", el 1995, "Serra del Montsant. Guia itinerària", el 1999 i "Siurana. Guia itinerària", el 2001).

En l'actualitat, la Secció organitza cicles temàtics d'excursions i promou l'intercanvi amb altres grups excursionistes. Durant tot l'any 2001, coincidint amb el centenari de la fundació de l'entitat, la Secció s'ha encarregat de l'organització de la XXXII Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, la XX Marxa Excursionista de Veterans de Catalunya, el XXV Aplec Excursionista dels Països Catalans i el XXXVII Dia del Camí de Muntanya. També, entre d'altres, hi ha hagut la confecció d'un logotip al·lusiu al centenari, a càrrec de Teresa Felip, la edició del llibre "Història de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus (1901-2001)", d'Òscar Subirats, l'ascensió a la serralada de l'Atlas (Marroc) i la celebració de diferents actes i recepcions commemoratius.